1. EMPRESA GUSTOSO: Empresa de productes alimentaris naturals i casolans, específicament una pastisseria vegana. Elimina l’ús d’elements químics i l’ús del sucre…
1. EMPRESA GUSTOSO: Empresa de productes alimentaris naturals i casolans, específicament una pastisseria vegana. Elimina l’ús d’elements químics i l’ús del sucre o edulcorants afegits. Es recol·lecten els ingredients en camps i horts ecològics. Abstenint-se a qualsevol mena d’explotació agrícola, respectant en tot moment el medi ambient i…
1. EMPRESA GUSTOSO: Empresa de productes alimentaris naturals i casolans, específicament una pastisseria vegana. Elimina l’ús d’elements químics i…
1. EMPRESA
GUSTOSO: Empresa de productes alimentaris naturals i casolans, específicament una pastisseria vegana. Elimina l’ús d’elements químics i l’ús del sucre o edulcorants afegits. Es recol·lecten els ingredients en camps i horts ecològics. Abstenint-se a qualsevol mena d’explotació agrícola, respectant en tot moment el medi ambient i als treballadors.
La família tipogràfica triada, després de diverses proves, finalment ha sigut Coquette.
Per promocionar aliments el més convenient és utilitzar una tipografia despreocupada, que sigui atractiva, lleugera i entenedora.
A més, el producte és dolç, i aquesta lletra segueix una característica un toc infantil que fa que es relacioni directament la tipografia amb el producte.
En comparació a les altres tipografies escollides, em resulta la més rellevant estèticament, pel fet que els seus caràcters junts no resulten monòtons; té petits detalls com per exemple a les “O”, que si ens fixem bé, el forat té una forma de croissant; a la vegada no és massa decorativa i, per tant, no es fa molt pesada; la seva modulació és vertical i no es dificulta la seva lectura.
La família disposa de sis estils: Coquette Thin / Light / Regular / Bold / Extrabold / Black.
4. PROVES AMB PESOS I ESTILS DE LA FAMÍLIA FINAL
5. COMBINACIÓ SELECCIONADA
L’elecció de la combinació d’estils tipogràfics ha estat la utilització d’estils Bold, pel fet que d’aquesta manera el logotip es veia recalcat amb més força i contundència. Des de l’estil Regular fins al Light, les lletres en ser tan fines el disseny passaria desapercebut.
En afegir el vermell a les lletres “O”, li dona un toc original i característic a la marca. Han sigut acolorides aquestes dues lletres, no només perquè la seva forma es pot interpretar com una cara o com un croissant, sinó també perquè és la rima que l’uneix amb el Tagline.
Respecte a aquest últim, en ser les lletres més petites, el tracking s’ha disminuït per augmentar la fluïdesa en la seva lectura.
6. APLICACIÓ GRÀFICA
7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
Tipografia | 3. Textos. (s. f.). http://disseny.recursos.uoc.edu/recursos/tipo/3-textos-1/
Brandemia. (s. f.). Casos y actualidad. https://brandemia.org/tipo/casos-y-actualidad
Tipografia | 2. Paraules. (s. f.). http://disseny.recursos.uoc.edu/recursos/tipo/2-paraules-5/
Coquette from Mark Simonson Studio. (s. f.). https://fonts.adobe.com/fonts/coquette
Freepik. (2020, 21 julio). Croissants en gris Free Photo. https://www.freepik.es/foto-gratis/croissants-gris_9282662.htm
1. Empresa Eco-traços ‘Eco-traços’ és una idea que sorgeix el 2021 de la cooperació entre Claudia Sànchez i Marta Alvira. Una parella emprenedora, impulsada per l’objectiu sostenible de protegir la natura. Creen una petita ‘brand’, de producció pròpia, de llibretes fetes a mà amb paper reciclat. Paraules clau:…
1. Empresa Eco-traços ‘Eco-traços’ és una idea que sorgeix el 2021 de la cooperació entre Claudia Sànchez i Marta…
1. Empresa
Eco-traços
‘Eco-traços’ és una idea que sorgeix el 2021 de la cooperació entre Claudia Sànchez i Marta Alvira. Una parella emprenedora, impulsada per l’objectiu sostenible de protegir la natura. Creen una petita ‘brand’, de producció pròpia, de llibretes fetes a mà amb paper reciclat.
La Le Monde Journal Std m’ha semblat la candidata idònia perquè a pesar de ser una tipografia clàssica garalda normal i corrent, no ho és.
Fig.10: Demostració del contrast irregular de la tipografia
Una filosofia que ens ajuda a ser creatius i a, possiblement, excel·lir és intentar donar el nostre toc personal als aspectes quotidians. Amb això vull dir que, una font com és la Le Monde Journal Std sembla no tenir cap tret a remarcar, però si ens fixem la caracteritza un contrast irregular (fig.10). Donant així el toc distintiu.
Per altra banda els seus trets fins aporten l’elegància, senzillesa i sensació de sostenibilitat que madura la marca Eco-traços. Creant així una harmonia entre identitat i filosofia de la petita ‘brand’.
4. Proves amb pesos i estils de la família:
Fig.11: Prova 1 a 18Fig.12: Prova 19 a 36Fig.13: Prova 36 a 54
Un cop escollida la prova finalista (fig.14), he realitzat unes proves de color (fig.17).
Fig.14: Prova finalista
Fig.15: Origen paleta de colors i mostres extretes
La paleta (fig.16) ha estat creada a partir d’una imatge que representa el lloc d’origen dels productes de la marca, els boscos (fig.15).
Fig.16: Paleta de colorsFig.17: Proves de color
5. Combinació seleccionada:
Fig.18: Combinació finalista amb llegenda d’aclariments
*Tot i que s’indiquen els punts dels distints elements que componen el logotip,
no significa que sempre s’hagi de fer ús d’aquest amb aquestes mateixes característiques.
Finalment, el resultat seria com es representa a continuació (fig.19):
Fig.19: Combinació seleccionada
Eco-traços és una marca que vol arribar a totes les edats de la manera més sostenible possible. Per aquest motiu el logotip, fidel a l’elegància i senzillesa de la marca, s’ha coronat amb un element més juvenil, com és un rectangle de contorn fi.
Aquest paralelogram protegeix el mot, creat mitjançant combinacións d’estils.
Essent aquest un element extern, no sempre és funcional, quant a llegibilitat per exemple. D’aquesta manera es presenta una variant del logotip on s’omet aquest rectangle, deixant lliure el mot de la ‘brand’ (fig.20)
Fig.20: Logotip secundari
La combinació de font, estructura i color ha estat cultivada per transmetre, de la forma més precisa possible, els valors i la filosofia que gesten la marca ‘Eco-traços’.
6. Aplicació gràfica:
Fig.21: Representació d’un prototip del producteFig.22: Bossa protectora del producteFig.23: Sobre de paper per enviar el producteFig.24: Conjunt de sobresFig.25: Exemple d’ús del logotip secundari: simulació de carta
7. Bibliografia i webgrafia
Adobe Fonts [en línia] [consulta: 12 de desembre de 2022]. Disponible a: https://fonts.adobe.com/
1. Sel·lecció: Uns dels conceptes que més em fascinen del disseny gràfic és aquest poder i reconeixement que pot arribar a tenir un nom de marca, un logotip o unclús una tipografia. La revista de moda coneguda mundialment “Vogue”, ha esculpit aquest reconeixement arreu del món. Aquesta marca…
1. Sel·lecció: Uns dels conceptes que més em fascinen del disseny gràfic és aquest poder i reconeixement que pot…
1. Sel·lecció:
Uns dels conceptes que més em fascinen del disseny gràfic és aquest poder i reconeixement que pot arribar a tenir un nom de marca, un logotip o unclús una tipografia.
Fig.1
La revista de moda coneguda mundialment “Vogue”, ha esculpit aquest reconeixement arreu del món. Aquesta marca ha arribat al punt que es pot permetre tapar part del logotip a la portada (normalment amb part del cap de la persona que protagonitza aquell número) i que així i tot el públic reconegui el nom de la revista. És a dir, a l’usuari no li fa falta veure la totalitat del mot ja que la seva ment es capaç de completar-ho correctament.
I per aquests motius he escollit aquest producte (fig.1).
2. Captura:
La tipografía té un poder d’expressió molt potent. És assombrós com diferentes famílies tipogràfiques poden transmetre missatges tan contraris.
Fig.2
En aquest cas és curiós com una mateixa font transmet: elegància, sofisticació, inclús ‘glamour’, trerts que solen anar lligats a tipografies de característiquess més classiques i antigues. En canvi, en aquest cas, compagina aquestes característiques (que també descriuen la filosofia de la marca) amb una sensació de modern, actual i també podria ser juvenil.
Des del meu punt de vista, és un clar exemple de tipografia corporativa perfectament i detalladament sel·leccionada. Ja que aquesta concorda amb la imatge de la marca com dues peces de puzzle.
3. Reconeixement:
La pàgina web www.whatthefont.com és un recurs gratuit molt útil per identificar tipografies a partir d’una imatge. És una eina molt senzilla amb un una navegació, per dins aquesta, molt intuitiva.
Primer he realitzat una fotografia centrada en l’element tipogràfic del producte escollit (fig.2), en aquest cas el nom de la revista “Vogue”. Per problemes de reconeixement per part de la pàgina web he hagut d’editar la imatge i posar-la en blanc i negre, per a que el contrast ajudés a tenir un resultat més precís.
La tipografia resultant ha estat la Bodoni (fig.3), a tot això cal afegir que el logotip de “Vogue” sol aparèixer als manuals tipogràfics com un clar exemple d’aquesta font.
Fig.3
4. Informació:
Fig.4
La família tipogràfica, en aquest cas, és Bodoni. S’ha de dir que al fer la recerca de reconeixement a la pàgina web WhatTheFont no em fa sortir exactament aquesta tipografia com a tal, sinó variants. Però al haver vist a nombrosos manuals tipogràfics la relació d’aquesta tipografia amb l’exemple d’aquesta marca, he optat per escollir definitivament la font mencionada.
Autoria
Fig.5
El dissenyador d’aquesta tipografia és:
Giambattista Bodoni (1740-1813, Italia) (fig.5). Fou un grabador i impressor italià. És conegut per treballs com: la supervisió de la publicació de l’edició de la ‘Ilíada’ d’Homer, la publicació d’un “Parenostre” que va arribar a la fama i va publicar el primer manual modern de tipografia amb caràcters romans, “El Manual de Bodoni”.
Fundició
La casa creadora de la tipografia Bodoni és “Casady & Greence”. Aquesta casa fou una editora i desenvolupadora de ‘software’ actiu.Es va fundar el 1988 quan “Greence, Inc”. es va fer amb l’empresa “CasadyWare”. La companyia va tancar al 2003.
Aquesta casa estava principalment formada per Robin Casady, un editor de fonts de ‘Macintosh’ i per Richard Ware. Van treballar juntament amb ‘Macintosh’ i ‘Windows’, entre altres.
Pesos i estils
La tipografia Bodoni pot tenir fins a cinc estils o pesos: ’italic’ o cursiva, ‘roman’, ‘bold’ o negreta, ‘bold italic’ i ‘bold condensed’.
Etiquetes o ‘tags’ principals
En el cas de les principals ‘tags’ de Bodoni trobam les etiquetes ‘book’ i ‘book italic’.
5. Proves:
Per veure la tipografia “en acció” he creat una simulació del seu ús mitjançant Adobe Photoshop (fig.6 i 7).
Fig.6Fig.7
6. Alçada de la x o ull mitjà:
Mitjançant la comparativa amb una altre tipografia i un breu anàl·lisis d’aquesta pel seu compte, podem veure com l’ull mitjà de la tipografia Bodoni és mitjà alt.
Fig.8
Al fer la comparació amb una altre font aleatòria, en aquest cas la Impact, veiem que aquesta, en canvi, té un ull mitjà bastant alt. Es pot veure bé la diferència (fig.8).
Per altre banda si a una caixa alta de la tipografia Bodoni li feim una línia imaginària per la meitat, vorem que les caixes baixes es troben lleugerament per damunt aquesta línia. Creant així que l’alçada de la x sigui mitjana alta.
7. Contrast:
Fig.9
Com podem veure a la imatge (fig.9), la tipografia Bodoni té un contrast molt alt entre els seus traços. Per veure una comparació bastant clara he optat per treballar amb la tipografia Impact com exemple d’una tipografia amb un contrast moderat i la font Mukta Mahee com demostració d’un contrast baix.
En general la tipografia Bodoni, al comparar-la amb altres fonts, sortirà com una de les que més contrast té. Ja que aquesta és una font d’estil Romà, i aquestes es caracteritzen per un contrast entre traços molt notable.
Per veure deducció m’ha ajudat molt representar els distints gruixuts (amb quadrats de distins colors) i comparar-los entre ells. Vegent de manera visual el resultat.
8. Modulació o eix:
Fig.10
A la imatge es veu clarament com les línies que uneixen les zones primes de la tipografia Bodoni són verticals (fig.10). En canvi, les línies que uneixen el contrast de la tipografia SignPinter es veuen clarament oblíqües. Un altre cop es veu clar gràcies al suport visual.
També cal afegir que la tipografia SignPainter ha estat de gran ajuda ja que al simular l’escritura a mà crea aquest efecte “cursiva”, essent un bon exemple de font amb un eix inclinat.
9. Classificació (Vox-Atypl):
La tipografia Bodoni com hem vist té un contrast molt alt entre els traços prims i gruixuts (apartat 7), l’eix és vertical (apartat 8) i trets com la serifa i la gota. Per tant no es podria classificar com a tipografia de pal sec (no tenen ni serifa ni gota) ni clàssica (no tenen gota). Aleshores és una tipografia moderna.
Dins el grup de modernes descartaríem tots els subgrups sense serifa, deixant així tan sols les didones o les egípcies. Un cop arribat a n’aquest punt és senzill acabar la classificació ja que les egípcies compten amb un tret bastant peculiar, la unió entre la serifa i les astes és recte, un angle de 90º.
Per tant com la Bodoni no compta amb aquesta característica i a més té llàgrima, fet que les egípcies no, ens indica que és una tipografia moderna didona.
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre. L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…
Hola!
Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.
Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.
L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura.
Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.
Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el PR. Logotip “tipogràfic”
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.